El ciudadano ilustre (Mariano Cohn, Gastón Duprat)

El ciudadano ilustre va d’un amargat de la vida que guanya el Premi Nobel de literatura. En les primeres escenes veguem que li volen fer mogolló homenatges però ell passa completament. Un dia rep una carta on el conviden al seu poble d’Argentina per a fer-li un homenatge. A primera hora no vol, però no se sap molt be perquè decideix anar.

Quan arriba al poble veguem que tots són uns paletos per haver-se quedat. Com no hi ha cap personatge simpàtic finalment empatitzes amb el Premi Nobel amargat, contra la teua voluntat.

maxresdefault
En esta cinta peguen uns mates que et quedes torrat

Durant eixa setmana viu mil i una aventures. La millor, quan ha de fer de jurat en un premi de pintura, cap quadre és bo i decideix que el més xungo guanye, però l’alcalde i la jetset del poble se li tira al damunt.

Al final hi ha un giro d’eixos que et deixarien en la boca oberta si no fora perquè el protagonista acaba caiguent més mal que els propis mals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s