xXx: Return of Xander Cage (D.J. Caruso)

Allà per l’any 2002, un any després de petar-ho amb The Fast and The Furious, Vin Diesel i Rob Cohen repeteixen junts amb xXx —la pel·lícula més difícil de descarregar sense liar-la amb el porno—, creant un personatge que passarà als anals del cinema d’acció, Xander Cage. Però, dos anys després, quan tothom volia que Diesel tornés com a Xander, es va posar «professional» i es va negar a repetir papers, com també va fer amb el del prota de The Fast and the Furious. Però clar, els anys passen i un descobreix que l’èxit està en donar al públic el que vol i, igual que va passar amb Dominic Toretto —que ja en porta unes quantes, que ja van per la vuitena—, Vin Diesel ara torna com Xander Cage, que, per cert, no estava mort, que estava de «parranda».

xxx-return-of-xander-cage-donnie-yen
Si aquests dos es posen a repartir, hi haurà hòsties per a tots.

Després de la mort d’en Gibbons, fundador dels Triple X, la CIA recorre de nou a Xander Cage, per recuperar un complicat aparell que serveix per convertir els satèl·lits que envolten la terra en míssils. Com sempre, després d’uns tira i afluixa, en Xander es posa en acció reunint un grup de «zumbats» com ell, com en Donnie Yen, en Tony Jaa, o en Rory McCann.

Screen-Shot-2016-07-20-at-10.09.25-AM
I, sorpresa, sorpresa, en Neymar apareix com a nou recluta Triple X… Però que collons?!

La peli es el que tothom esperava, un retorn del personatge original, amb totes les seves gràcies, amb una gran dosis d’acció impossible, però que a la gran pantalla sempre resulta trepidant. Malgrat això, el millor es que ho deixin aquí, sinó ja no sabrem si estem veient xXx o The Fast and The Furious.

Anuncis

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s