Dead 7 (Danny Roew)

Dels productors de Sharknado, Lavantula i altres grans èxits del canal SyFy, arriba a les pantalles de tot el món, inclús doblat al castellà, Dead 7. Després d’un apocalipsis zombie són ben pocs els supervivents que queden i han de lluitar contra els zombies, també dits caps de coure —no m’ho invento, així els hi diuen—, liderats per Apocalypta —tampoc m’ho invento, súper-original, oi?—, però farts dels continus atacs un sheriff que no durarà ni un «telediario», decideix reunir un grup de set pistolers —aprofitant la tirada del remake de Els set magnífics— pera acabar d’una vegada per totes amb la invasió dels morts vivents.

rs-234706-NUP_173124_0001
Si fins i tot fan patxoca!

Aquesta pel·lícula passaria desapercebuda dins la llarga llista de produccions de The Asylum, si no fos pels seus protagonistes, i es que les cares visibles d’aquesta obra d’art no són altres que Joey Fatone i Chris Kirkpatrick de ‘N Sync, Erik-Michael Estrada de O-Town, Jeff Timmons de 98 Degrees, i A.J. McLean, Howie Dorough i Nick Carter de Backstreet Boys, l’últim dels quals a més escriu, produeix y protagonitza la peli.

1458252675-enhanced-16401-1458228017-1
Qui millor per fer de tipus dur que el nen maco dels Backstreet Boys.

La veritat es que la història no es de les pitjors que he vist dels nois de The Asylum, però al fer-la ells amb un repartiment tan ple d’estrelles, de la cançó, no del cinema, es impossible que no deixi de fer riure gairebé tota l’estona, sigui per les morts estúpides, les situacions dramàtiques de pa sucat amb oli, o el tuf a ketchup que té la sang. A més, m’agradaria a que respon el plantejament de la peli, jo crec que deuria anar així als despatxos de la productora: «Ep, el nano de Backstreet Boys vol fer una peli amb uns quants guapets com ell, la fem? De que va? Vol fer un western? Uf! Això sona car. Posa-hi uns quants zombies ballant la conga al voltant i serà post-apocalíptica. Genial! Demà mateix ens posem a gravar».

Advertisements

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s