Lonesome Ghosts (Burt Gillett)

Quatre fantasmes que habiten una casa abandonada, avorrits per no tenir a ningú per espantar, decideixen trucar per telèfon a uns exterminadors de fantasmes per divertir-se a la seva pell. Aquests caça-fantasmes en qüestió no són altres que en Mickey, en Donald y en Goofy que a atenen de seguida la trucada i s’hi desplacen. Malgrat això, el que no esperen, es que aquests fantasmes els prenguin el pel mentre ells intenten capturar-los.

018B

Es en aquest període, a finals dels anys trenta, en el que els curtmetratges protagonitzats pel trio de personatges són més equilibrats. És a dir, en Mickey ja no reina en solitari, ni en Donald ni en Goofy es despunten amb els seus números, sinó que la trama els envolta als tres, donant-lis el mateix paper a cadascun. En el cas del present curt, del anterior, Clock Cleaners (1937), o dels següents, Boat Builders (1938) o Mickey’s Trailer (1938). Aquest equilibri, a més d’ampliar el públic, també aconsegueix fer arribar al cim a l’equip d’animadors, sent aquesta l’època en que els curts realitzats van ser el millor i els més recordats avui dia, tan pel seu entreteniment, com per la tècnica que els fa brillar amb llum pròpia.

018C

En el segment protagonitzat per en Goofy —a part de dir la frase «I ain’t scared of no ghosts», molt semblant a la que s’utilitzarà a la pel·lícula Ghostbusters (1984)—, encara sent un dels millors gags, aconsegueix fer-nos riure quan realitza una escena molt semblant a la d’en Groucho y en Harpo a Duck Soup (1933), quan un fantasma imita els seus moviments como un mirall —quelcom que també va fer amb un piano a Moving Day (1936)—, per acabar barallant-se amb sí mateix per dins dels calaixos d’un moble mentre els fantasmes se n’enfoten.

banner

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s