Aquamania (Wolfgang Reitherman)

Goofy es converteix, un cop més, en el subjecte d’un estudi i, per conservar el seu anonimat, se li donarà el nom de senyor X. El d’aquest estudi no és altre que els aficionats a l’aigua. El nostre subjecte, abans de convertir-se en un d’ells, tenia la mala costum de passar per davant la botiga de bots. Al principi semblava quelcom inofensiu, fins que la seva voluntat es va esquerdar i es va enamorar d’«un de petitet». Amb el bot en el remolc i el seu fill com a copilot, en Goofy arriba al mar on s’està celebrant una competició d’esquí aquàtic, i, tot i que ell no ho tenia previst, el seu fill l’incorpora a la carrera, demostrant un cop més, el peculiar talent d’en Goofy pels esports, de la forma més frenètica mai vista fins ara.

079B

Wolfgang Reitherman —responsable de One Hundred and One Dalmatians o The Sword in the Stone— fa un treball excel·lent per reprendre un personatge les característiques del qual són tan indiscutibles com són les d’en Goofy, i recuperant-lo per donar-nos un nou curtmetratge que, encara que no es considera que pertanyi de la sèrie d’en Goofy, sens dubte hauria de formar part d’ella com a gran colofó.

Aquest curt, estrenat gairebé una dècada després del darrer de la sèrie, How to Sleep, és una combinació perfecte dels tres temes habituals que envolten en Goofy: l’esport, la paternitat i les narracions de tipus documental.

079C

Per una banda veiem la relació entre pare i fill que existeix entre en Goofy i en Max, com la vam veure en Father’s Lion (1951), una narració al més clàssic estil de The Art of Skiing o How to Fish, i, finalment, un gran espectacle esportiu en el que en Goofy es submergit —no tan sols literalment— en una esbojarrada carrera cap al triomf, com quan va aprendre a esquiar, a jugar al golf o va participar en els Jocs Olímpics.

banner

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s