Baby Driver (Edgar Wright)

Després de deixar l’Univers Marvel i Ant-Man per diferencies creatives, Edgar Wright ha fet el que, personalment, anomeno «fer un Tarantino», que literalment és treure’s la minga, posar-la sobre la taula i exclamar als quatre vents: «Contempleu que gran i que maca que és». Ara m’explicaré perque si no creureu que la peli és una porno.

Ansel-Elgort-in-Baby-Driver.jpg
Tot i que sembli que no fot cas, en Baby és el millor, sigui fingint que toca el piano com conduint de veritat.

La idea de partida és molt senzilla, ja que Baby Driver no deixa de ser una peli de robatoris, al més pur estil de vella escola. Ara bé, que la caracteritza, doncs la banda sonora i com aquesta està integrada tan a l’acció com a la historia. Cada segon de la pel·lícula té de fons les cançons que escolta el prota, en Baby, la sel·lecció musical del qual és adient per a cada moment i cada situació. Que significa això? Doncs que la peli dona una volta de cargol més a la idea que va fer gran Guardians of the Galaxy, i fa que tothom surti de la sala tararejant alguna cançó de la peli que, per cert, són grans clàssics de la música moderna.

I per què Edgar Wright ha fet aquesta curiosa peli? Per què ha fet un Tarantino? Per què s’ha tret la minga dels pantalons? Doncs és ben senzill, al veure que no podía fer el que volia fer dins la gran fàbrica de Marvel, ha fet el que li ha donat la gana sense tenir en compte res més que no fos el seu gust personal, i a sobre ho ha fet a la perfecció, de la mateixa manera que ho va fer Tarantino amb The Hateful Eight, o esperem que ho faci Nolan amb la futura Dunkerque.

baby-driver-movie-17
En Kevin Spacey ho sap… Atents amb la música!

Ah! Per cert, que ningú deixi d’anar a veure-la, ja que tot i que té aquest to habitual del cine de Wright, molt británic, és una de les genialitats d’aquest 2017 i del cinema recent, per atrevida i diferent.

Anuncis

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s