Free Fire (Ben Whitley)

Que podria passar si possesis a una pila de gent molt nerviosa, entre ells uns terroristes irlandesos i un mafiós sudafricà, a fer una compra-venda d’armes en un lloc tancat? Molt senzill! Que tot allò que poguès anar malament, aniria malament.

le2X3o9uopj1jMcMKFDKQ7MdBxb.jpg
Aquest no saben que s’estan ficant a la gola del llop.

Aquesta és la premisa de la que parteix Free Fire, la darrera peli escrita i dirigida per en Ben Whitley, un dels deixebles menors de l’escola de cinema d’acció británica, encapçalada per en Guy Ritchie o en Edgar Wright. Les pelis d’aquest home, tot i que sempre tenen aquest toc d’humor passat de voltes, molt propi dels britànics, acostumen a acabar com el rosari de l’aurora, amb tots els personatges sagnant i amb més forats que un colador.

En particular, el cas de Free Fire, el propi nom ja ho diu tot. La principal gràcia de la peli no és altra que la de presentar la historia gairebé com si fos una única secuencia, ja que l’acció transcorre en temps real, no hi ha elipsis, ni salts en el temps, és el minut a minut d’una situació extrema duta a l’extrem.

A banda d’una historia molt «tarantinesca», de la que no diré res més perque val la pena descobrir-la, el principal reclam de la peli és un repartiment estrella: Brie Larson, Cillian Murphy, Armie Hammer, Sharlto Copley, Sam Riley o Noah Taylor són alguns dels noms propis que corren per la historia fent de les seves.

sharltocopley-freefire
Sharlto Copley en el paper d’en Vernon, el traficant d’armes, un dels millors de la peli.

Una pel·lícula peculiar, no recomenable per al gran públic, però molt apte per aquells que creuen que ja ho han vist tot. No serà l’estrena de l’any, però trobarà el seu públic. A més, i no em crec que vagi a dir-ho, com a gran defensor del doblatge de qualitat que sóc, però és molt interessant veure-la amb versió original, per escoltar els diferents accents dels personatges d’origens tan dispars com Irlanda o Sud-àfrica.

Anuncis

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s