King Arthur: Legend of the Sword (Guy Ritchie)

Havent deixat enrere les mítiques pel·lícules de camorristes britànics, moltes de les quals passaran a la historia com Lock, Stock and Two Smoking Barrels, Snatch o RocknRolla, ja fa un temps que en Guy Ritchie s’ha passat a fer grans superproduccions, primer van ser les d’en Sherlock Holmes, després The Man from U.N.C.L.E., i ara arriba una peli sobre el Rei Artus i els seus cavallers.

Copy-of-KA-15164r5
Vine que t’agafo pel mànec!

A priori, sembla que sigui molt cridanera, Guy Ritchie, era medieval, fantasía, etcétera, etcétera, però al final més que cridanera, és estrident. Tota la peli, com no pot ser d’altra manera, està impregnada de la forma narrativa de Ritchie, inclús més que en les darreres pelis, anant endavant i endarrere en el temps, fent que s’assembli a les seves primeres pelis dels baixos fons de Londres. Però, de cop i volta, veiem com els elements fantástics están posats amb calçador, vamos que s’havien de posar i allà estàn, però en cap moment juguen un paper important a la trama. Per altra banda, si bé ens trobem a l’era de Camelot, els personatges es comporten com uns mafiosos de les ya mencionades pel·lícules, fent que, en l’entorn medieval i fantástic, quedin desubicats. I tampoc ajuda que, per una banda tinguem en Charlie Hunnam que creu estar en una peli d’en Ritchie, però no en aquesta, i, per l’altra, en Jude Law que interpreta un personatge més propi del teatre clàssic, quedant els dos fora de lloc.

King-Arthur-Legend-of-the-Sword
Que fots Ritchie? O fas la tercera d’en Sherlock Holmes i la segona de The Man from U.N.C.L.E., o trenquem les cames!

La idea és bona, però no la manera de fer-ho. És a dir, la fantasía no és per en Ritchie, sembla no tenir-ho per la mà, per tant potser el millor haguès sigut reduir el tema de la màgia exclusivament a l’Excalibur, i centrar-se en les accions humanes, com fins ara ha fet, i sempre ha funcionat, oferint-nos la pel·lícula de pandilleros anglesos però ambientada a l’edat mitja.

Anuncis

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s