Dunkirk (Christopher Nolan)

Dunkerque… Un espigó… Un mar… Un cel… Milers de soldats… Només una opció.

maxresdefault

Si volgués podría deixar la ressenya de Dunkirk aquí mateix, ja que seguiría la esencia de la nova peli de Christopher Nolan, però també sería injust per la monumental obra que s’ha tret aquest home de la màniga. Lluny de les seves reflexions filosófiques sobre el temps, l’espai, els somnis o Gotham City, Nolan i el seu equip (per què recordem que el cinema no és cosa d’una) s’han bolcat de ple en la recreación d’un fet históric tan crucial en la história recent com l’evacuació dels soldats britànics de les costes franceses.

Des d’un punt de vista fílmic, la peli és rodona, però cau en el defecte de semblar molt freda, ja que les trames que ens presenta són senzilles, sense grans amors o grans sacrificis, sino intentant seguir les pases d’aquells que van viure el conflicte en les carns. A nivell narratiu un s’ha de treure el barret per l’encreuament dels fils argumentals, tres en concret, que retraten les tres realitats que es van viure al Canal de la Mànega: els soldats que volien ser evacuats de les platges, els cívils que van ser movilitzats amb les seves embarcacions per anar a salvar-los, i els pocs aviadors que van emprendre el vol per cubrir la retirada. Una setmana, un día i una hora, explicats en menys de dues, de forma trepidant, tot ell acompanyat per la música de Hans Zimmer que crea una tensió constant.

Des d’un punt vista históric (normalment no en parlo, però en aquest cas he de treure a lluir els meus estudis com a historiador), fa una reconstrucció perfecte dels fets, fent que Dunkirk es converteixi en un exemple rodó d’un film a través del qual es pot veure la historia com si l’estiguéssim vivint.

dunkirk

No estem davant una pel·lícula habitual dins la filmografia d’en Christopher Nolan, però sens dubte, és una de les millors, per no dir la millor de les que ha fet, ja que, en aquest cas, sembla que segueix l’estel·la d’altres cineastes, com Tarantino y Edgar Wright, que han decidit pasar olímpicament del que opinen les majors, i crear productes, nous, frescos i completament sorprenents, per deslliurar el públic de les pelis de súperherois i franquicies.

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s