The Room (Tommy Wiseau)

Hi ha persones que quan se’ls hi al cap fer una cosa, la fan, passi el que passi i quedi com quedi, i en Tommy Wiseau és una d’aquestes persones. Després de no poder dur a terme una obra de teatre i no poder publicar un llibre, va adaptar la seva historia al cinema, i quan a Hollywood ningú li va voler fer cas, s’ho va fer pel seu compte. Però quina és la pega al fer-s’ho un mateix? Doncs que no en tenia ni puta idea de fer una peli, i els que va contractar encara menys.

El talent interpretatiu del bon d’en Tommy és… és… és… Bé, en realitat no hi és.

Amb un equip tan poc expert com ell, es va treure de la màniga la història d’un triangle amorós que no s’aguantava per enlloc, i a més ho va amanir tot amb un reguitzell de subtrames completament inconsistents i a les que no se li dona cap final, i només estan allà per omplir minuts i arribar a l’hora i mitja. Quan es veu la peli, hi ha una quantitat de barbaritats pràcticament incomptables, que fa que cada fotograma sigui equivalent a una rialla.

Vina a aquí, xato, que de tu faré un home… Vull dir un actor.

El resultat és una de les pitjor pel·lícules de tots els temps, però com passa sempre, la ment humana és perversa, i d’una merda n’ha fet en un element de culte. Malgrat tot, no us la perdeu… Però aneu amb compte que potser us crema més d’una neurona.