Spider-Man: Homecoming (Jon Watts)

En una jugada increíble en el món del cine, dos grans productores com Sony i Disney s’han posat d’acord per a fer realitat el somni de milions de seguidors: incloure al bo de l’Spider-Man dins l’Univers Cinematogràfic de Marvel, i ho han fet de la millor manera possible.

spiderman_homecoming_2017_4k_8k-wide.jpg
Coi d’ocellot no em deixa de seguir… I en Vulture tampoc!

Per començar, per primera vegada s’ha escollit a un actor protagonista que s’apropa més a l’edat del personatge, i encara que en Tom Holland ha passat la vintena, no ha passat la trentena com en els casos de Andrew Garfield i Tobey Maguire. En segon lloc, i per sort, s’ha omés el seu origen i la ja famosa frase de «un gran poder, comporta una gran responsabilitat», que després de tantes pelis de superherois ja ho sabem això. I, de la mateixa manera, no hem vist la mort de l’oncle Ben, que sabem que mor, si no la Marisa Tomei tindria algún maromo guaperas al seu nivell, que cada com la tieta May és més jove.

marisa-tomei.jpg
Si no fóssis el meu nebot no saps el que et faria.

Un cosa a favor d’aquesta pel·lícula es que, tot i arribar quan l’UCM ja està en plena expansió, al lligar molts esdeveniments que s’han donat dins l’Univers, fa que sembli que en forma part des d’un principi, inclús s’ha arribat a dir que Peter Parker surt a Iron Man 2. A més, a diferencia de les darreres pelis de Marvel, aquesta sembla tornar a l’origen, en el que el conflicte no té res d’un altre planeta, ja que tot prové de la ciència i la tecnología, com les dues primeres de Iron Man o la primera de Capità Amèrica.

En molts sentits Spider-Man: Homecoming ha sigut una de les millors incorporacions a l’UCM, tant pel seu estil (que podria fer-la la Deadpool apta per a tots els públics), com per l’habilitat dels realitzadors de reiniciar la història del personatge per tercera vegada sense caure en els tópics de sempre. Ah! I també apareix l’Iron Man, que sempre és algo bo.

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s