Coco (Lee Unkrich, Adrián Molina)

coco-hector-miguel-singing-dancing_1001550683-49826_600x
Eixe si que ha acabat mort després d’una nit de festa

Miguel és un xiquet que vol tocar la guitarra i dedicar-se a la suprema vocació dels Mexicans, és a dir, no fer res. Però tota la seua família està formada per esforçats i avorrits espardenyers, així que el bo de Miguel haurà de viatjar al regne dels morts per a buscar la benedicció d’algun dels seus avantpassats. Miguel es caga en la puta merda eixa de la “cultura del esfuerzo” dels collons per a demostrar que de la faràndula també es pot viure, i molt més feliç que els yanqis protestants de l’altra banda del mur!.

Coco deuria dir-se “coca”, o al menys LSD, perquè totes les animalades que veu Miguel en el regne dels morts son com si s’havera fet tota la droga dels 60. Tenim panteres en ales, esquelets que ballen, floretes que fan ponts voladors i gossos de colorins. Tot és d’una boniqueria que empalaga, però gairebé no et dones conter perquè et passes mitja pel·lícula en una plorera gran. Quan tot acaba et sens lleuger i descansat, com si t’havera sentat mal el licor de lagarto i haveres cagat durant tres dies seguits. Et neteja per dins!.

Les males llengües diuen que es pareix sospitosament a altra gran pel·lícula, “The Book of Life“. Però li ho perdonarem.

coco
Que li has posat a eixe porro?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s