Mute (Duncan Jones)

Una més de la llarga llista de ficcions ambientades en universos ciberpunk, que ara sembla que estigui de moda… ¿Tindrà alguna cosa que veure que fa poc es va estrenar la secuela de Blade Runner.? O el que és el mateix, revisions constants del mite del “llanero solitario” en un món distópic, ple de neons i robots, que, vés per on, s’assembla en excés a Blade Runner.

122485
A que sóc guapo? Doncs gasto una mala llet del quinze, i això que no et puc escridassar.

Les comparacions sempre seran odioses, però són inevitables, i quan estem davant d’una obra d’aquest estil no podem deixar de dir: “això ja s’ha fet” o “és igual canviant això, allò i l’altre”. Però mentre en alguns casos trobem coses originals, amb Mute ens quedem a mig camí, és un “quiero y no puedo”.

La idea és que en un futur ple de tecnologia, els amish segueixen vivint a la seva manera en mig d’una societat on, realment, és impossible fer-ho. El prota és un tipus mut (en el próleg s’explica perque ho és, però no té cap importancia per la trama) que busca a la seva xicota per un Berlín posmodern i amb gent rara… Bé, com el d’ara. I el tipus, a més de mut, va a cegues, perque s’ha d’enfrontar a un món que no coneix.

MV5BOGVjY2M3MzktOTM5MS00YjNmLWFmY2ItZjBkNjE1YmIxYTkxXkEyXkFqcGdeQW1yb3NzZXI@._V1_
En Paul Rudd la clava fent d’un personatge gris, entre els bons i els dolents. Llàstima que no sigui el prota.

Entre d’altres problemes, els personatges no són prou profunds per transmetre la suposada profunditat de la història (que no existeix, ja que la historia no és més que la clàssica trama dels films noirs) i per rematar-ho, els elements “originals”, semblen posats amb calçador. Només es salva l’estètica ben aconseguida.

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s