Mortal Engines (Christian Rivers)

Agafeu la trilogía del Hobbit, les pitjors entregues de Termina-Aitor, les últimes de Pirates of the Caribbean, quilos i quilos de rollo steampunk —amb unes ciutats i uns pobles motoritzats a vapor que es mengen els uns als altres—, una miqueta de anime concentrat, remeneu-ho ben fort, i tindreu Mortal Engines… a banda d’un mal de ventre cinematográfic de campionat.

mortal-engines
¡Ven aquí te como!

Amb la excusa aquella de «dels productors de El senyor dels anells i El Hóbbit», el señor Peter Jackson i els seus habituals ens han volgut presentar la que havia de ser la nova franquicia de ciència-ficció que ens havia de captivar… pero han fotut una patinada tan grossa que han sortit de la seva estimada Nova Zelanda.

La historia cau en el defecte del melodramàtic, cada línea de diàleg està pensada per a que sigui tant o més rellevant que l’anterior, fent que tot quedi molt impostat… inclús, fals. A més, malgrat que l’equip de Jackson —que no ell mateix, ja que la dirigeix un dels seus homes— és un dels millors pel que fa als efectes visuals, a excepció de certs elements, la majoria de l’entorn no es gaire convincent, fent que tot plegat ens recordi aquelles pelis de serie B de décades pasades on el cartón-piedra era el rei.

static1.squarespace
Això és el que li pasa a un Terminator quan un zombie el mossega.

A vegades, les carencies de context i argumentals, es veuen arreglades gràcies a les interpretacions dels actors… pero aquest no és el cas. Tot i comptar amb actors de renom, com Hugo Weaving, Colin Salmon o Stephen Lang, els protagonistes semblen triats entre els menys talentosos, fent que ens cansem de veure’ls en pantalla. Entre ells està en Robert Sheehan —aquell bon home que vam conèixer a la serie Misfits—, que tot i que cau bé, quan el treuen del perfil de drogoadicte gamberro, es perd i queda desubicat… una pena.

Personalment, Mortal Engines ha sigut una decepció, ja que tot i el gran parament per presentar una història completament nova —que ja fa falta—, no es res més que un mejungue sense gaire sentit i carent de la cohesió necessària per convèncer.

Marinneri

Des de la més tendre infancia viu rodejat de cinema. Cinema per tots llocs. Al sofà, al llit, a la sopa. Tant de cinema que quan encara hi havia VHS li sortia la cinta per les orelles. Amant del retro, segueix pensant que els mòbils tàctils són els que tenen botons. Adicte al cómic franco-belga, creu que tota pel·lícula és bona si té AC/DC a la banda sonora. Avui, encara sent historiador, sobreviu com a crític de fortuna. Si vosté té algún dubte sobre cinema, i se'l troba, potser pot contractar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s