Aragorn (fill d’Arathorn) i els seus sis fills viuen en meitat de la boscuria, sense cap contacte amb la civilització, tocant la guitarra, fent meditació i rebolcant-se pel fang com si estigueren permanentment en el festival de Woodstock. No se sap perquè, haver-se criat aixina ha fet que tots els xiquets semblen un poc imbècils, però sobre tot també semblen daltònics; els dona per combinar ponxos de ratlles i quadros i corbates rojes sobre americanes blaves. Possiblement la idea que tenen els americans de ser un outsider és no saber vestir-se correctament, què això és molt subversiu.
El pare educa a base de màximes llibertaries fetes a sotovocce, els xiquets pedants pul·lulen per la city vestits en un mono-pijama i a tu et vindran unes ganes terribles de fugir i deixar de patir el passó a càmera lenta que t’estan donant.
I es que TOTS deuríem fugir al bosc i deixar estar esta vida de merda que portem, enganxats a una pantalla i treballant 10 hores en Deliveroo sense assegurança per a pagar la llum, l’aigua i la cocaïna. Però ningú te collons!.
SenseCriteri 
I el passo que es peguen desoterrant a sa mare i fenli un funeral mig vinkingo mig sonrises i llagrimes, total pa acabar tirant les sendres en el primer vater que troben. Arathorn deu estar remoguense en la seua tomba.
M'agradaM'agrada